UN PICNIC D’ESCACS
Hi havia una vegada una família que cada any, quan arribava la calor, feia les maletes, carregava el cotxe i marxava a passar les vacances a un poblet dels Pirineus. A aquesta família tots eren uns grans jugadors d’escacs. Per això no s’oblidaven mai ni les fitxes ni el tauler: pare, mare, nena i nen es passaven llargues tardes jugant a escacs.
Un dia, que feia molt bon temps, van decidir anar a la muntanya i fer un picnic. Van preparar els entrepans, les begudes, les fruites i els gelats i ho van ficar tot dins el cistell. Naturalment també es van endur el joc d’escacs.
Tant bon punt van veure un prat ple de floretes blaves, grogues, vermelles i de molts altres colors es van aturar i van parar taula. La mare va estendre les estovalles sobre l’herba i el pare va posar els plats. Els nens mentrestant van buidar el cistell i van preparar el joc d’escacs per després de dinar fer una partideta. Feia un dia molt bonic.
Quan gairebé acabaven de dinar van veure dues vaques que tot i que encara estaven una mica lluny semblava que s’anaven apropant.
De cop es va sentir un tro molt fort. Al moment les vaques van començar a córrer pel prat ben esporuguides. Plovia a bots i barrals i la família, que fins aquell moment estava menjant tranquil·lament, també es va aixecar i va començar a córrer. El joc d’escacs, però, no el van agafar
Passat el diluvi la família va tornar al prat per recuperar els plats, el cistell i el joc d’escacs. De fitxes no en van trobar ni una. La raó era que les dues vaques se les havien menjat totes com si fossin brins d’herba tendra. La família de seguida va saber que això és el que havia passat perquè de cop les vaques van tornar a aparèixer mugint i fent salts molt estranys. Tot d’una es van sentir sorolls com de pets: eren les vaques que cagaven escacs! Les fitxes sortien disparades com coets!
Al final la família va aconseguir recollir totes les fitxes. Les van netejar i per celebrar-ho van jugar una partida. Quan ja eren a casa la família es va prometre que de picnic d’escacs no en farien cap més. Estaven convençuts que era millor evitar ensurts i jugar les partidetes a casa, ben tranquils.
Kilian Polls
Escola Reina Violant
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada