dimarts, 28 de juny del 2011

EL PEONET ENSUCRAT

Hi havia una vegada un nen, de nom Agustí, al que li agradava molt jugar a escacs. Un 3 de març, diada de Sant Medir, el nen, que en aquell moment estava jugant una partida, va aturar el joc i va baixar al carrer a veure les colles i a recollir caramels. Aleshores, el seu gatet, que era molt juganer, es va acostar al tauler i amb la seva poteta dreta va agafar un peonet. I jugant jugant amb aquest peonet el gatet es va escapolir per la finestra i es va enfilar per les teulades. De cop, però, va relliscar i el petit peonet va caure al carrer.

Per sort el peonet no es va estavellar a terra sinó que va anar a parar a les mans d’un dels nois de la colla. El noi, però, una mica despistat, no se’n va adonar que era un peonet i pensant que era un caramel el va embolicar i el va ficar dins un sac ple de molts caramels, quasi tots enganxifosos i dolços.
Dins el sac el peonet va fer amistat amb el caramel de llimona, que es deia Teo, amb el Pica Pica, un caramel fort i picant que es deia Ramón, amb la Piruleta, de nom Berta, i amb el fort i gustós Xiclet de Menta, que es deia Manfred. Tots dolços com la mel.

Al cap d’uns estona es va sentir un fort terrabastall: eren els nois d’una de les carrosses que venien a buscar els sacs per llençar els caramels a la gent que omplia els carrers. D’una revolada un dels nois va agafar el sac on hi havia el peonet embolicat i pam!, caramels que volen.
I què va passar? Doncs que el petit peonet, ara convertit en caramel, va anar a parar justament a les mans de l’Agustí que, delerós, el va començar a desembolicar. De seguida, però, el nen va veure que el que tenia a les mans no era pas un caramel sinó un peonet i no qualsevol peonet: era el seu peonet!  Al cap de poc nen i peonet van tornar a casa. El nen amb les butxaques plenes de caramels i el peonet ben content i ben endolcit.

Si un cop el nen va arribar a casa el que va fer primer va ser acabar la partida o menjar-se tots els caramels no ho ssabem pas. Em sembla que sortirem de dubtes si li preguntem al peonet ensucrat.

Júlia Coromina

Escola Reina Violant