Colla detectius riallers: de juny 2011

dimarts, 28 de juny del 2011

UN PICNIC D’ESCACS

Hi havia una vegada una família que cada any, quan arribava la calor, feia les maletes, carregava el cotxe i marxava a passar les vacances a un poblet dels Pirineus. A aquesta família tots eren uns grans jugadors d’escacs. Per això no s’oblidaven mai ni les fitxes ni el tauler: pare, mare, nena i nen es passaven llargues tardes jugant a escacs.

Un dia, que feia molt bon temps, van decidir anar a la muntanya i fer un picnic. Van preparar els entrepans, les begudes, les fruites i els gelats i ho van ficar tot dins el cistell. Naturalment també es van endur el joc d’escacs.

Tant bon punt van veure un prat ple de floretes blaves, grogues, vermelles i de molts altres colors es van aturar i van parar taula. La mare va estendre les estovalles sobre l’herba i el pare va posar els plats. Els nens mentrestant van buidar el cistell i van preparar el joc d’escacs per després de dinar fer una partideta. Feia un dia molt bonic.

Quan gairebé acabaven de dinar van veure dues vaques que tot i que encara estaven una mica lluny semblava que s’anaven apropant.

De cop es va sentir un tro molt fort. Al moment les vaques van començar a córrer pel prat ben esporuguides. Plovia a bots i barrals i la família, que fins aquell moment estava menjant tranquil·lament, també es va aixecar i va començar a córrer. El joc d’escacs, però, no el van agafar

Passat el diluvi la família va tornar al prat per recuperar els plats, el cistell i el joc d’escacs. De fitxes no en van trobar ni una. La raó era que les dues vaques se les havien menjat totes com si fossin brins d’herba tendra. La família de seguida va saber que això és el que havia passat perquè de cop les vaques van tornar a aparèixer mugint i fent salts molt estranys. Tot d’una es van sentir sorolls com de pets: eren les vaques que cagaven escacs! Les fitxes sortien disparades com coets!

Al final la família va aconseguir recollir totes les fitxes. Les van netejar i per celebrar-ho van jugar una partida. Quan ja eren a casa la família es va prometre que de picnic d’escacs no en farien cap més. Estaven convençuts que era millor evitar ensurts i jugar les partidetes a casa, ben tranquils.

Kilian Polls

Escola Reina Violant

LA PINTORA DELS ESCACS

Hi havia una vegada una pintora que li agradava molt i molt pintar peces d’escacs, unes blanques i les altres negres. De cop i volta un dia va veure que les peces mica en mica li anaven desapareixent. No sabia que passava i estava molt amoïnada. I va decidir que en comptes de pintar peces per separat potser lo millor seria pintar un quadre amb totes les peces juntes.

Primer en va pintar un amb totes blanques però sense adonar-se que faltava la Reina. Després en va pintar un altre amb totes les peces negres. Aquest cop no se’n va deixar cap.

Es va mirar els dos quadres acabats i va pensar: està tot bé però ara falta el tauler. Aleshores va decidir pintar un tercer quadre amb un bonic tauler d’escacs.

Van passar un parell de dies i de cop el Rei blanc, que fins aquell moment havia estat adormit, es va despertar. El primer que va fer va ser buscar a la seva Reina. I no la va trobar perquè de Reina blanca no ni havia.

El Rei va decidir sortir del quadre. De seguida es va trobar a la pintora d’escacs, que estava adormida, amb els pinzells a la mà. Senes fer soroll ni despertar-la la va agafar i se la va endur a dins del quadre.

Una vegada a dins del quadre la pintora es va despertar i quan va veure que les boniques peces que ella havia pintat estaven vives es va desmaiar. De seguida totes les peces van cridar molt fort perquè la seva pintora es despertés. I es va despertar. I el Rei li va donar la mà i la pintora va veure que de cop i volta ella s’havia convertit en Reina blanca. S’havia descuidat de pintar a la Reina blanca però ara ella era aquesta reina. No sabia com però havia entrat en el món màgic dels escacs!

A dins d’aquell quadre la pintora va jugar moltes partides. I quan va tornar al seu món va seguir pintant molts quadres d’escacs. I va ser famosa durant molts i molts anys.

Luana Hope

Escola Reina Violant

EL PEONET ENSUCRAT

Hi havia una vegada un nen, de nom Agustí, al que li agradava molt jugar a escacs. Un 3 de març, diada de Sant Medir, el nen, que en aquell moment estava jugant una partida, va aturar el joc i va baixar al carrer a veure les colles i a recollir caramels. Aleshores, el seu gatet, que era molt juganer, es va acostar al tauler i amb la seva poteta dreta va agafar un peonet. I jugant jugant amb aquest peonet el gatet es va escapolir per la finestra i es va enfilar per les teulades. De cop, però, va relliscar i el petit peonet va caure al carrer.

Per sort el peonet no es va estavellar a terra sinó que va anar a parar a les mans d’un dels nois de la colla. El noi, però, una mica despistat, no se’n va adonar que era un peonet i pensant que era un caramel el va embolicar i el va ficar dins un sac ple de molts caramels, quasi tots enganxifosos i dolços.

Dins el sac el peonet va fer amistat amb el caramel de llimona, que es deia Teo, amb el Pica Pica, un caramel fort i picant que es deia Ramón, amb la Piruleta, de nom Berta, i amb el fort i gustós Xiclet de Menta, que es deia Manfred. Tots dolços com la mel.

Al cap d’uns estona es va sentir un fort terrabastall: eren els nois d’una de les carrosses que venien a buscar els sacs per llençar els caramels a la gent que omplia els carrers. D’una revolada un dels nois va agafar el sac on hi havia el peonet embolicat i pam!, caramels que volen.

I què va passar? Doncs que el petit peonet, ara convertit en caramel, va anar a parar justament a les mans de l’Agustí que, delerós, el va començar a desembolicar. De seguida, però, el nen va veure que el que tenia a les mans no era pas un caramel sinó un peonet i no qualsevol peonet: era el seu peonet! Al cap de poc nen i peonet van tornar a casa. El nen amb les butxaques plenes de caramels i el peonet ben content i ben endolcit.

Si un cop el nen va arribar a casa el que va fer primer va ser acabar la partida o menjar-se tots els caramels no ho ssabem pas. Em sembla que sortirem de dubtes si li preguntem al peonet ensucrat.

Júlia Coromina

Escola Reina Violant

dilluns, 20 de juny del 2011

SEGON ENIGMA D'ESTIU

ENIGMA 2

Sabríeu trobar tres nombres més d’aquesta sèrie?

No és fàcil; però teniu tot les estiu per intentar-ho!
Bon estiu!!!

ENIGMES D'ESTIU DE PART DE LA M. VICTÒRIA - PRIMER-

Si poseu un mirall a la línia taronja i mireu i mireu la imatge veureu que les paraules escrites en lletres blanques canvien i les escrites en lletres negres, no.

Per què ?(pista: si penseu en algunes coses que heu treballat amb la Montse, ho endevinareu)